Blog d'opinio
9 D’OCTUBRE, VALENCIA EN MARCHA
¿Per a que servix el nou d’octubre?
Per a molts valencians, significa una festivitat que aprofiten per a pegar a correr i passar uns dies fora en la familia o en els amics. I, si cau be el dotze, millor encara: un bon pont que pot aplegar a convertir-se en unes minivacacions. I em pareix be, tots tenim dret a gojar de temps en temps del plaer de dispondre d’uns dies per a desconectar del ritme habitual i quotidia de la faena i de la casa. No sere yo qui vaja a criticar que les persones facen us del seu dret al descans o a l’aventura.
Pero el nou d’octubre te un atre significat. L’ha de tindre. El nou d’octubre va naixer com una data reivindicativa valencianista i com una data d’afirmacio -en moltes ocasions de reafirmacio- valenciana. Es evident que una nacio que no es senta amenaçada no necessita d’esta classe d’actes. I, a l’inversa, quan hi ha pobles, com el nostre, que recurrixen periodicament a manifestacions populars en les que, com una pinya, tots els assistents convertixen el seu cant en un clam, es perque senten necessaria una continua defensa front a una serie d’agressions mai desijades, sempre latents.
No es ara l’ocasio mes adequada per a recordar les continues incursions i inferencies alienes de les que ha segut objecte el poble valencià des de fa temps per banda del poder central o per banda del catalanisme en les ultimes decades en l’objectiu, els primers, d’anular-nos, i els segons d’absorbir-nos. Pero Valencia seguix afortunadament -i encara- ahi i els valencians cada nou d’octubre ho recordem mes que en tot l’any i convertim una festa en la nostra festa, una commemoracio en un acte de reafirmacio. Perque estem cansats de tanta persecucio, de tanta opressio i de tant d’oblit. I, si hem d’insistir, no nos importa.
Perque la Nacio valenciana es important per als valencians i mes encara per als valencianistes.
Els catalanistes i els espanyolistes estrictes sempre han estat molt recelosos de celebrar el nou d’octubre perque en el fondo Valencia estricta els importa ben poca cosa (uns servint a Catalunya i els atres a Madrit, no li veuen sentit a una festa que va en contra dels seus interessos i que es convertix en una reivindicacio del poble valencià). Aixina, si els valencians seguim cada nou d’octubre reclamant respecte, evidentment es perque nos sentim invadits en la nostra intimitat nacional; i, mentres els valencians no ocupem el lloc que nos correspon en l’Europa a la que aspirem i que nos espera, cada nou d’octubre hem de seguir recordant al govern central que el futur de Valencia passa necessariament per atendre als interessos dels valencians i els interessos dels valencians no poden ser sino valencianistes -i no s’hi val seguir enganyant al personal dient que els autentics valencianistes son els catalanistes: els catalanistes servixen a Catalunya sempre, mai a Valencia-. Valencianiste i valencianisme son conceptes que a soles poden fer referencia a Valencia; i Valencia es la patria dels valencians, de tots els valencians, sense diferencies, sense complexos, sense una intencio d’anar mes alla d’a on nos pertoca com fan uns atres, pero tampoc d’anar menys alla de lo que es la nostra responsabilitat.
Pero esta ha de ser una actitut decidida i sense contemplacions cap a ningu, que, si els espanyolistes frustraren el seu dia la creacio d’una autonomia en un major marge de competencies, els catalanistes van impedir -han impedit, seguixen impedint- que Valencia recupere, retrobre i reivindique la seua propia identitat, assumint estos un incomprensible servilisme sobre tot provenint d’unes persones que s’enten -teoricament- que estan mes “formades” perque han estudiat o han investigat (de ben poca cosa els ha servit, pero es qüestio de paciencia). I no nos podem permetre el luxe de baixar la guardia perque, en quant nos relaxem, els poc amants -per utilisar un eufemisme- de Valencia estan a l’aguait per a continuar en els seus mecanismes de neutralisacio de les forces valencianistes i abortar qualsevol intent d’autoafirmacio.
El nou d’octubre de la ciutat de Valencia ha segut tradicionalment una reivindicacio i es un eixemple a seguir en el sentit de que un poble amenaçat de desaparicio continuà, durant els anys mes dificils de la dictadura i de la transicio, reunint-se per a reclamar Valencia per als valencians i durant els anys mes dificils de l’humillacio catalanista, va continuar reclamant Valencia per als valencians. Actualment, el nou d’octubre es una festa, ha de ser una festa, pero no ha d’oblidar el seu original caracter reivindicatiu gracies al qual hui hem deixat de ser una “región” mes d’Espanya i gracies al qual encara no som un païs dins de l’espectre dels Països catalans per a ser una Comunitat valenciana en aspiracions a un major percentage d’autogovern i fonamentalment en aspiracions a recuperar l’autoestima necessaria per a continuar avant en la definitiva reafirmacio com a poble.
No es precis celebrar el nou d’octubre en Valencia Cap i Casal, ni potser en el teu municipi domiciliar, ni tan sols sería inclus necessari celebrar-lo: lo important es entendre que hem d’anar units davant el repte i la provocacio d’uns tercers que pretenen anular-nos. El nou d’octubre pot ser una data emblematica que celebrem o no, lo important es que tingam molt clar qui som i quina cosa volem. Lo important es que Valencia seguixca en marcha. Es una atra manera de celebrar-lo. Un nou d’octubre, un tres de febrer o un vintidos d’agost...
O fent que cada dia de l’any siga nou d’octubre.
(octubre de 1998)
Un cuadro de Joaquín Sorolla se vendió hoy por 1,66 millones de libras (1,9 millones de euros) en una subasta en la casa Sotheby's de Londres, donde corrió menos suerte un retrato de Azorín hecho por Ignacio Zuloaga, que no halló comprador.
La obra "Niña entrando en el baño" (1917), de Sorolla (1863-1923), alcanzó ese precio en una sesión dedicada a la pintura decimonónica europea, en la que ese trabajo del artista valenciano resultó el lote más caro.
Pintado en 1915 pero firmado y datado en 1917, el cuadro es uno de los óleos que Sorolla ejecutó en la playa de La Malvarrosa de Valencia ese primer año.
Según afirma Blanca Pons Sorolla, bisnieta del artista y especialista en su obra, en el catálogo de la subasta, "no hay muchos" óleos de esa serie y "son de una gran calidad".
El trabajo muestra a una niña que corre hacia el mar, un niño tendido sobre la arena y otro menor que juega con las olas cerca de una barca.
De Sorolla también se ofreció al mejor postor "Estudio de la playa" (1894-1896), una estampa veraniega de un pequeño barco velero cargado de toneles, que se remató en 121.250 libras (casi 141.000 euros).
La gran decepción de la puja fue un impresionante retrato de Azorín, uno de los maestros de la española Generación del 98, por su amigo Ignacio Zuloaga, que no sedujo a ningún comprador pese a que había suscitado expectación.
Pintado en 1941, el retrato de José Martínez Ruiz, más conocido por Azorín, muestra al escritor de semiperfil sentado junto a una mesa en la que aparecen varios libros y con un sobrio paisaje castellano como fondo.
El óleo se puso a la venta con un precio estimado de hasta 300.000 libras (348.750 euros), si bien nadie ofreció más de 190.000 libras (220.875 euros) y el lote quedó sin vender
